Font d'en Lleres
| 42.4355,1.9315Clica per veure la ubicació. | |
| 1,196 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Agost 2025 |
La font d'en Lleres és situada a l'extrem del carrer homònim, al capdamunt del carrer Josep Lluís Ortega Monasterio i just al costat del cementiri de Puigcerdà. L'entorn immediat forma un petit espai enjardinat amb ombra abundant i uns bancs de pedra que conviden al descans. L'accés es pot fer des del carrer superior mitjançant unes escales de fusta i pedra adossades al parament, o bé des de la part baixa, on s'hi arriba a peu pla.
La font queda adossada a un mur de maçoneria irregular que fa de façana de la finca veïna, format per pedres de mida mitjana i gran disposades sense un ordre estrictament ortogonal. A l'esquerra del conjunt, un banc de pedra massís arrambat al parament actua com a seient i respatller alhora.
El cos de la font és una estructura d'obra arrebossada amb ciment, de planta semicircular i coronada per un prisma de cinc cares que sobresurt lleugerament del pla del mur. Aquest coronament presenta un relleu geomètric senzill, propi d'intervencions de mitjan segle XX. Al centre del frontal hi sobresurt un broc de ferro lleugerament inclinat cap avall, del qual brolla l'aigua. El broc mostra oxidació superficial i un desgast coherent amb un ús prolongat.
L'aigua cau en una pica rectangular d'obra, enfonsada al terra i parcialment erosionada. La pica presenta sediments, restes vegetals i marques d'ús que indiquen funcionament real i continuat. La presència de molsa i humitat al voltant del broc confirma circulació d'aigua recent.
Tradicionalment, la font d'en Lleres ha estat utilitzada pels veïns com a punt d'aigua per al consum domèstic. El topònim prové de l'indret on es troba: antigament, en aquest punt s'iniciava una petita vall coneguda com les Lleres, avui molt transformada per l'ampliació del cementiri.
Actualment, la font conserva la seva morfologia i funcionalitat, amb un estat general correcte i un desgast propi del pas del temps. És un exemple representatiu de font veïnal reformada, que combina maçoneria tradicional amb intervencions de ciment del segle XX.
Recull de dades:
- Ajuntament de Puigcerdà. Toponímia urbana i rural de Puigcerdà. Servei de Cultura.
- Arxiu Comarcal de la Cerdanya. Fons municipals de Puigcerdà.
- Riu-Barrera, Eduard. Arquitectura popular a la Cerdanya. Diputació de Girona.