Llívia és un enclavament singular: un municipi situat íntegrament dins de territori francès des del segle XVII i connectat amb la resta del país a través d'antics camins que han mantingut viva la relació amb els pobles veïns. En aquest paisatge de pas i de memòria, la font del Sofre apareix a la llera dreta del riu d'Estaüja, aproximadament a un quilòmetre al nord del nucli urbà, en un tram ombrívol i agradable que forma part d'un camí utilitzat des de fa segles.

S'hi arriba des del coll d'Estaüja, el pas natural que comunica Llívia amb Estavar pel vessant nord del turó del Castell. El camí segueix el traçat de la Strata Ceretana, una via d'origen preromà que articulava la mobilitat pel fons de la vall i que més endavant s'integrà en la xarxa viària romana, un corredor de pas que travessava la Cerdanya de cap a cap i que encara avui estructura bona part dels itineraris tradicionals que envolten Llívia. És en aquest mateix tram, perfectament recognoscible, on se situa la font del Sofre.

Des de l'aparcament del darrere de l'església avancem pel carrer de Julia Lybica fins al seu extrem. Girem a la dreta per un camí que transcorre entre camps, amb la muntanya del Castell a la dreta, coronada per les ruïnes de l'antic recinte fortificat. Al cap d'uns 550 metres arribem al coll d'Estaüja, cruïlla de camins: defugim el brancal que continua de front cap a Estavar i trenquem a l'esquerra per un camí de terra planer que avança en direcció nord. Uns 150 metres més endavant deixem a l'esquerra l'accés a la pedrera, i un centenar de metres després trobem, a la dreta, unes escales que baixen a una zona d'esbarjo on es troba la font del Sofre.

L'aigua brolla d'un bloc de granit collat amb brides de ferro, una protecció necessària per resistir les avingudes del riu. El brollador és un tub de ferro encastat a la roca, que manté un raig constant d'aigua sulfurosa fàcilment recognoscible per la seva olor característica. L'aigua cau sobre les pedres i s'escola immediatament cap al riu, enmig d'un entorn de ribera tranquil.

A la Cerdanya, aquestes surgències són relativament freqüents i acostumen a aparèixer en zones de fractura del sòcol granític, on l'aigua circula en profunditat i es carrega de petites quantitats de sulfur d'hidrogen. Són aigües clares, toves i lleugerament untuoses, i tot i que les anàlisis modernes no sempre mostren continguts elevats de sulfats, l'olor és inconfusible. Tradicionalment, les aigües sulfuroses de la Cerdanya han estat considerades beneficioses per a la pell, el sistema limfàtic i diverses afeccions respiratòries i reumàtiques. Aquest saber popular, transmès oralment, ha perdurat malgrat que la ciència moderna no sempre n'hagi confirmat les propietats.

Entre els veïns més grans és habitual recordar les baixades a la font durant els estius de joventut, quan l'olor feia arrufar el nas però el lloc era fresc i ombrívol, un racó agradable on sempre s'hi acabava fent una parada.

Per als lliviencs, la font del Sofre ha estat durant generacions un indret de passejada i d'estada, especialment a l'estiu. També ha esdevingut una aturada natural en el camí cap al coll d'Estaüja, un espai tranquil, amb el riu al costat, on fer un respir abans de continuar la pujada. Famílies, caminants i grups d'amics encara hi baixen aprofitant la frescor del riu i l'ombra dels arbres. L'espai funciona avui com una àrea d'esbarjo amb taules, bancs i racons tranquils que conviden a fer-hi una pausa. És un lloc senzill però ben arranjat, estimat, punt de trobada informal i parada habitual en les sortides cap al coll o el turó del Castell.

L'any 1659, el Tractat dels Pirineus cedí a França trenta-tres pobles de la Cerdanya, però Llívia, que jurídicament tenia categoria de vila, quedà exclosa de la cessió i es convertí en un enclavament dins de territori francès, una condició que encara avui marca la seva identitat i la relació amb els camins tradicionals que l'uneixen amb els pobles veïns.

Recull de dades:
- Balcells, A. Història de Catalunya. Edicions 62.
- Bolòs, J. Els camins antics de Catalunya. Universitat de Barcelona.
- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ' Cartografia geològica i hidrològica de la Cerdanya.
- Publicacions locals sobre pous i fonts de la Cerdanya.
- Arxiu Municipal de Llívia ' Documentació històrica sobre l'enclavament.