Font de la Mare de Déu de la Guia
| 42.3714,1.8860Clica per veure la ubicació. | |
| 1,174 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Agost 2024 |
La font es troba al centre del nucli antic d'Alp, a la plaça que porta el seu nom. Forma part d'un petit espai obert entre cases tradicionals, en un entorn plenament urbà però marcat per l'arquitectura popular ceretana. El conjunt hidràulic està format per la font, situada en una banda del carrer, i pel safareig i l'abeurador, que queden just al davant.
La font queda protegida dins una estructura exempta de planta quadrada, construïda amb pedra local irregular i unida amb morter. La façana presenta una gran obertura en arc de mig punt, lleugerament endarrerida, que crea un espai interior profund i ben resguardat de la neu i la pluja. L'arc es resol amb dovelles de pedra local. Les peces presenten una cara vista irregular i un acabat senzill, propi de la construcció tradicional, però encaixen amb precisió i donen a l'arc una presència sòlida i ben treballada. L'interior és cobert per una volta de pedra formada per lloses que sobresurten del sostre, una tècnica habitual en fonts de muntanya. A banda i banda hi ha dos bancals de pedra massissa arrambats als murs laterals, que servien per seure mentre s'omplien càntirs o s'esperava torn. La teulada, de pissarra a dues aigües i amb embigat de fusta, presenta un ràfec generós pensat per resistir el clima de muntanya.
La sortida d'aigua es fa a través de dues aixetes metàl·liques antigues i un broc colzat central, tots tres fixats al frontal de pedra. L'aigua cau a un bassal per sota del paviment empedrat i desguassa per un enreixat longitudinal situat al lateral esquerre, un sistema senzill i efectiu que permetia alimentar el safareig i l'abeurador.
Damunt de l'arcada, una petita fornícula allotja la imatge de la Mare de Déu de la Guia, protegida per un vidre. Un fanal metàl·lic penjat del sostre completa l'espai.
El safareig és de planta rectangular, d'uns cinc metres de llarg per tres d'ample, construït amb pedra lligada per l'exterior i un acabat interior de ciment lliscat, resultat habitual de les reformes d'impermeabilització de mitjan segle XX. La pica té les vores inclinades i un replà longitudinal a la banda de rentar, pensat perquè les dones poguessin recolzar-hi la roba i treballar-hi amb comoditat. La zona de rentar queda protegida per un porxo de fusta i pissarra a dues aigües, amb bigues robustes i llates transversals que sostenen la coberta. L'aigua hi arriba directament des de la font, renovant el dipòsit de manera contínua.
L'abeurador, situat a continuació del safareig i adossat al mur d'una casa, és una estructura més senzilla, feta d'obra arrebossada, amb una pica allargada i de poca profunditat pensada per al bestiar de peu rodó. L'aigua hi arriba per gravetat des del safareig, mantenint la pica sempre plena i evitant estancaments. La seva posició, arrambada al mur i a tocar del carrer, facilitava que els animals hi poguessin accedir sense interferir amb les tasques del safareig.
El conjunt s'insereix en un espai urbà compacte, envoltat de cases de pedra i carrers estrets. Tot i el context urbà, manté un caràcter tradicional molt marcat, reforçat pels materials, el porxo del safareig i la presència de la imatge de la Mare de Déu. La plaça és un punt de pas tranquil, amb un ambient recollit i una relació directa amb la vida quotidiana del poble.
La font, el safareig i l'abeurador es conserven en molt bon estat. L'estructura de pedra és sòlida, la teulada de pissarra es manté íntegra i les aixetes continuen funcionant. El safareig conserva la seva forma original, tot i les reformes d'impermeabilització del segle XX. L'abeurador, tot i ser més senzill, també es manté estable i net. El conjunt continua actiu i funcional, i l'aigua hi raja amb bon cabal.
Històricament, la font servia per abastir les cases, el safareig era un espai de feina i sociabilitat femenina, i l'abeurador donava servei al bestiar que circulava pel poble. La imatge de la Mare de Déu de la Guia reforçava el paper de la plaça com a punt de pas i d'aturada. Avui, el conjunt té un ús principalment patrimonial i identitari, però la font continua viva i manté la seva funció original.
El conjunt es pot situar entre finals del segle XVIII i mitjan segle XIX, quan molts pobles pirinencs van organitzar espais públics d'aigua per millorar l'abastiment i la higiene. La font podria ser la part més antiga, mentre que el safareig i l'abeurador responen a la gran onada de construcció d'equipaments públics del segle XIX. L'aigua prové probablement d'una mina o surgència natural situada al vessant del nucli antic, un sistema molt habitual a la Cerdanya. La imatge de la Mare de Déu de la Guia, col·locada segurament al segle XIX o inicis del XX, cristianitza l'espai i reforça la seva funció com a punt de pas.
Tot el conjunt es troba en molt bon estat de conservació, s'agraeix trobar fonts de tal importància. L'Ajuntament d'Alp té en aquesta font i en d'altres del municipi un reclam turístic, cosa que agraïm, doncs és una manera de donar-les a conèixer i també de conservar-les.
Recull de dades:
- Ajuntament d'Alp. Informació sobre fonts i conjunts tradicionals.
- Arxiu Comarcal de la Cerdanya. Documentació d'obres públiques dels segles XVIII'XIX.
- Inventaris de patrimoni de la Cerdanya. Arquitectura popular i usos tradicionals de l'aigua.
- Madoz, P. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España (1845'1850).
- Vilà i Valentí, J. Arquitectura popular del Pirineu català.