Font de Puiggraciós
| 41.7062,2.2478Clica per veure la ubicació. | |
| 689 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Gener 2015 |
Emplaçada al costat del santuari de Puigraciós, a peu del camí ample que surt en direcció nord-oest i més enllà porta al collet de Can Tripeta i al cim del Puiggraciós.
La font és un mur de pedra lligada d'aproximadament un metre i mig quadrat que reté les terres, amb una llosa de pedra disposada en vertical que li fa de frontal. Al mig del frontal hi ha collada una aixeta per on brolla l'aigua que vessa a un bassal quadrat d'obra a mig pam del terra.
Cal destacar, i alhora agrair, la manera de dissimular l'aixeta; un tub d'acer inoxidable que la folra, amb un forat rodó al davant que permet ficar el dit i polsar, després l'aigua raja per un altre forat practicat a la part de sota del tub.
La presència d'aquesta font s'ha de relacionar, per proximitat, amb el Santuari de Puiggraciós. El santuari, pròpiament dit, va ser erigit entre el 1701 i el 1711 i restaurat el 1957. En aquest centre cultual s'hi venera la Mare de Déu de Puiggraciós, una talla gòtica catalana datada dels segles XIV-XV i inicialment ubicada a Montmany. No serà fins l'any 1698 quan es concedeix l'administració de Sant Pau de Montmany sobre Santa Maria del Puig. La història del Santuari de Puiggraciós s'inicia amb la petició del rector de la parròquia de Montmany, Mn. Vicenç Torrellebreta, quan demana al bisbe de Barcelona en la seva visita pastoral de l'any 1698, la concessió d'un Altar Major per a l'advocació de la Mare de Déu de Puiggraciós. Aquesta concessió va ser atorgada el 26 de juny de 1701 quan Rafael Xammar i Derrocada, fill de l'Ametlla, i entre d'altres càrrecs visitador general de la diòcesi de Barcelona, va signar-la. El 3 de setembre de 1711 va ser oberta al culte. El temple es completa amb un cor i un cambril, de planta quadrada, que va ser acabat l'any 1771, i amb una casa, que originàriament era la residència de l'ermità que estava autoritzat a residir-hi. Entre 1910 i 1936 va ser, també, seu de la parròquia de Montmany. A l'any 1936, el temple va ser profanat i posteriorment restaurat en el període comprès entre els anys 1951 i 1955 per l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, iniciada a petició del rector de l'Ametlla Mn. Jesús Ventura. La inauguració d'aquestes actuacions va tenir lloc l'any 1957. És possible que en aquest moment al arranjar-se l'entorn immediat del santuari marià s'arreglés la font, que de ben segur ja existia abans.
Algunes dades d'aquesta fitxa les he extret del web DIBA, Mapes de Patrimoni Cultural.