| 41.7504,1.9107Clica per veure la ubicació. | |
| 258 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Desembre 2015 |
Emplaçada al bell mig del parc de la Font Nova, situat als afores del nucli urbà, a l'extrem sud-oriental del municipi, al costat de la riera de Navarcles.
L'espai és fresc i obac, amb una gran esplanada arbrada amb taules i bancs per poder-hi fer pícnic.
La font és una construcció isolada, feta tota ella de pedra i plantada al mig de l'esplanada sobre un replà rectangular i empedrat.
Consisteix en un gruixut mur de pedra, d'uns quatre metres d'amplada per uns tres d'alçada, rematat amb una teulada de teules àrabs a una vessant amb embigat de fusta sustentada per dues pilastres de pedra arrambades al mur. L'aigua brolla per dos brocs d'acer inoxidable encastats al mig del mur central, disposats al mateix nivell i a uns tres pams de distància l'un de l'altre.
Una pica rectangular de pedra picada que descansa directament al terra rep l'aigua. Damunt de la sortida de les aigües hi ha una finestra de forma semicircular i a banda i banda disposem de dos bancs per seure.
La construcció de la font tal com la coneixem actualment es va fer a finals dels anys 70 del segle XX.
L'aigua d'aquesta font prové dels pous de Solervicens i es barreja amb la que ve de la Font Calda, una surgència natural que brolla a la llera del riu Calders, a cinc quilòmetres de Navarcles. Des d'allà es transporta amb una canonada cap al poble (que disposa d'una xarxa de fonts ubicades a tots els barris, en les quals es pot gaudir de l'aigua de la Font Calda) perquè els veïns puguin disposar d'aigua de manantial a prop de casa. Aquesta aigua és d'una excel·lent qualitat. Aquesta font és la primera de totes les demés del municipi que rep l'aigua de la Font Calda.
En aquest indret antigament hi havia hagut la font del Juncà.
El 1897 l'Ajuntament es plantejava l'abastament d'aigua a la part baixa del poble (és a dir, els carrers Nou, de la Sort, Ametller, Ubach i la plaça Clavé), que quedava més lluny de les fonts. Un estudi del mestre d'obres Josep Arola indicava que un lloc adequat per fer la captació era la font del Juncà, en terres del mas Solervicens, perquè es trobava en una posició prou elevada. L'any 1897 s'hi va realitzar un primer pou, que va donar aigua suficient, l'any següent es va construir la canalització, que baixava per la carretera fins la plaça Clavé i retornava pel carrer Nou. Les obres es van finançar amb préstecs que els particulars van fer a l'Ajuntament. El 1899 la xarxa ja estava en funcionament, i comptava amb tres fonts.
Més tard es van construir més fonts a la part alta del poble i el 1929 es poble comptava ja amb aigua corrent.
L'actual font data dels anys seixanta.