Font d'Aiguafreda
| 41.9645,3.2269Clica per veure la ubicació. | |
| 3 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Maig 2023 |
La font d'Aiguafreda és un petit tresor integrat a la cala del mateix nom, just al costat de la rampa d'avarada. És una font literalment arran de mar 'un fet poc habitual a la costa catalana' i aquesta proximitat directa amb l'aigua li dona un caràcter molt singular dins el conjunt de fonts del territori. Forma part del paisatge mariner d'aquest racó tan característic del litoral begurenc.
Està orientada cap al mar, i un muret de pedra vista, de menys d'un metre d'alçada, dibuixa un angle recte i resol el desnivell entre el camí superior i la plataforma inferior. A banda i banda, unes escales de pedra baixen fins al nivell de la font i de la cala, delimitant l'espai i donant-li una sensació d'encaix natural amb l'entorn immediat.
Al vèrtex del muret hi ha el brollador. Un bloc de pedra de forma còncava fa de frontal i, al centre, en surt un broc esculpit en forma de cap d'animal, del qual brolla l'aigua. Cau directament a un petit bassal al terra, des d'on desguassa. A cada costat del brollador hi ha dues granotes tallades a la mateixa pedra, que aporten un toc artesanal i simpàtic al conjunt. Damunt del frontal hi descansa una altra peça de pedra, també còncava, on s'hi van esculpir uns peixos i la inscripció: 'Benvinguts i respecteu aquest lloc'.
La font forma part de les actuacions que es van fer a la cala durant la segona meitat del segle XX, quan l'espai passa de ser un indret estrictament mariner a un punt d'estiueig i activitat nàutica. Les obres d'ordenació 'la rampa d'avarada, els murs de contenció i les escales' s'executen entre les dècades de 1960 i 1980, en diferents fases impulsades per l'Ajuntament i per la pressió creixent d'usuaris i embarcacions. És en aquest context que es construeix la font, concebuda com un petit element de servei i, alhora, com una peça decorativa integrada en el paisatge. No hi ha constància documental d'un projecte específic ni d'un autor identificat, però l'estil 'pedra local, formes senzilles i motius animals' apunta a la feina d'un picapedrer de la zona, probablement vinculat a altres intervencions municipals d'aquells anys.
La font té avui una funció pràctica: esbandir-se les mans, refrescar-se o netejar petits estris abans o després de sortir al mar. Però la seva importància real és més simbòlica que utilitària. El fet de trobar una font literalment arran de mar la converteix en un punt de referència molt particular, un element que dona identitat a la cala.
Amb els anys, la font d'Aiguafreda acumula petites històries que formen part de la memòria de la cala. Els pescadors hi 'bategen' les barques noves amb una remullada a la proa abans de la primera sortida, un gest senzill que tothom fa per tradició. Als estius de finals dels vuitanta i noranta, la font és el punt de trobada natural: famílies que hi baixen després de dinar, joves que s'hi citen abans d'anar a l'aigua, i criatures que juguen a imitar les granotes de pedra del frontal. Alguns veïns encara recorden un vell mariner que, en nits de lluna plena, s'asseu prop de la font i murmura paraules al mar; els nens diuen que el mar li contesta. I hi ha qui explica que, si l'aigua raja clara, és senyal que la cala tindrà un dia tranquil, com si la sirena d'Aiguafreda vetllés per les aigües i per la gent que hi passa.
Aiguafreda és un indret recollit, envoltat de penya-segats i pinedes, amb un petit moll i una rampa d'avarada per on surten al mar les barques. Durant la temporada d'estiu, s'hi allotgen més de 150 embarcacions perfectament alineades, fet que dona a aquest racó un caràcter mariner molt viu i singular. La font, discreta però present, forma part d'aquest paisatge i n'esdevé un element estimat, tant pels veïns com pels visitants.
Recull de dades:
- Ajuntament de Begur. Història i patrimoni del municipi. Begur.
- Arxiu Municipal de Begur. Fons d'urbanisme i actuacions a la zona d'Aiguafreda (1950'1985).
- Carreras i Verdaguer, J. El litoral de Begur: geografia, usos i transformacions. Ed. Empordà, Figueres, 1998.
- Diversos autors. Les cales de Begur: memòria i paisatge. Associació Cultural de Begur, 2007.
- Setmanari de l'Empordà. Articles sobre urbanisme i ordenació del litoral begurenc (dècades 1960'1980).
- Testimonis orals de veïns i estiuejants d'Aiguafreda (recollits entre 2020 i 2024).