Dins el Parc Natural dels Ports brolla l'aigua d'una font governada per la molsa. Rep el nom de font dels Xorros i es troba al costat de l'ermita de Santa Magdalena i de l'antiga masia del Toscar, situades dins el veïnat del Toscar, a uns cinc quilòmetres al sud-oest en línia recta del poble d'Alfara de Carles.

Si sortim d'Alfara de Carles per la carretera TV-3422 en direcció a Roquetes, quan siguem a l'alçada del punt quilomètric 2,5 cal girar envers la dreta per una pista cimentada que puja al veïnat del Toscar. 3,5 quilòmetres més amunt passem a frec de l'ermita de Sant Julià de Carles i de la zona d'esbarjo annexa. Després de 4 quilòmetres arribem al restaurant El Toscà i una mica més endavant passem per una ampliació del camí on hi ha una zona d'aparcament de vehicles. Seguim avall uns 325 metres més i entrem en una esplanada on hi ha l'ermita i la font.

La font son unes surgències naturals que brollen del marge i la seva aigua s'escola entremig de la molsa per acabar a un llarg rec.

En episodis humits és un festival veure com l'aigua surt amb força i abundància, malauradament l'hem visitat en època de sequera i el seu raig no era tant cabalós.

Recomano pujar per un caminet que surt de la dreta de la font i s'enfila cap al bosc. Trobareu aigua rajant a dojo.

A sota de l'esplanada disposem de l'àrea d'esbarjo del Toscar. S'hi accedeix per unes escales que surten de l'esplanada on hi ha la font i l'ermita.

La vall del Toscar té un ric patrimoni natural i cultural. L'aprofitament dels seus recursos naturals al llarg dels segles ha donat lloc a diversos assentaments i activitats dels quals encara es conserven restes. L'aigua que raja amb força i abundància es feia servir en molins de farina i d'oli i en fàbriques de paper, vidre i electricitat, que van funcionar al marge del barranc en diferents moments de la història. La fusta i les llenyes del bosc i les riques pastures van permetre la pràctica de diferents activitats.

L'ermita de Santa Magdalena és un petit edifici rectangular de maçoneria, amb façana arrebossada. Presenta quatre obertures laterals i una frontal, en forma circular, a sobre la porta. Els ràfecs laterals són de maó i esglaonats. La coberta és de teula a dues vessants, rematada per una petita espadanya en forma d'arc de mig punt. A l'interior hi ha una cornisa elevada de la que arrenca la volta de creuer. Fou reconstruïda el segle XIX. Comptava amb un edifici per a estiuejants a inicis de segle XX.