Localitzada a uns 500 metres al nord del bonic poble de Forès, anomenat el Mirador de la Conca de Barberà.

Des de l'entrada de Forès, prenem una pista forestal de terra que marxa en lleugera baixada i direcció nord al començament i que de mica en mica es va adreçant al nord-oest, és l'anomenat camí de la Font. Al cap de 350 metres arribem a una bifurcació que fem a la dreta i en només 150 metres més ens aboca a un espai arranjat com a àrea d'esbarjo on es troba la font.

El primer que ens trobem és una terrassa allargada amb dues taules amb bancs de fusta a l'ombra d'uns arbres. És un agradable espai per passar-hi l'estona.

Al seu costat i a un primer nivell inferior hi ha el conjunt de la font i a un nivell encara més baix el safareig. Tot el conjunt està enllosat i delimitat per quatre murets de pedra amorterada que retenen les terres i alhora delimiten l'espai. Per mitja de cinc esglaons de pedra situats en una cantonada s'accedeix al replà de la font i uns altres esglaons ens baixen al safareig.

En un extrem queda la font, adossada al marge i inserida al mur que envolta el conjunt, de metre i mig d'amplada per uns tres d'alçada. El seu frontal, obrat amb carreus de pedra, queda endarrerit dos pams i aixoplugat sota un arc de mig punt.

L'aigua que raja regulada per una aixeta de polsador cau a una pica de pedra buidada allargada gairebé arran del terra, tant llarga com ample és la font. D'aquí vessa a un doble abeurador disposat a continuació i el sobrant alimenta el safareig a través d'un anal obert.

Al capdamunt del frontal hi ha un refús a la pedra en forma de capelleta que acull un mosaic de rajoles de ceràmica amb la imatge d'un guerrer amb espasa, desconec si pot fer referència a Sant Miquel, pel nom de la font i perquè és el patró de Forès.

Al petit pedestal de sota la imatge (que antigament havia suportat la figura d'un sant) s'hi pot llegir la data 1777, pel qual es pot datar la construcció de la font d'abans de la segona meitat del segle XVIII.

Aquesta font antigament era anomenada font de Dalt.

El vell safareig és fet de pedra amb l'interior lliscat, les bandes inclinades amb lloses. És d'un sol cos i planta rectangular, amb les quatre cares accessibles.