Es localitza dins d'una petita àrea d'esbarjo, a un centenar de metres a ponent de l'església de Sant Vicenç d'Obiols, situada quatre quilòmetres al sud-est en línia recta del nucli urbà d'Avià.

El camí més ràpid és prenent la sortida 90 de la C-16 (Gironella Nord / Olvan / Prats de Lluçanés). Si veniu de Barcelona trobareu una rotonda, agafeu la sortida direcció l'Ametlla de Casserres i creueu per sobre la C-16. Trobareu una altra rotonda, gireu cap a l'Ametlla de Casserres, en uns 200 metres defugiu una desviació a l'esquerra. D'aquí endavant només heu de seguir les indicacions cap a l'església. A l'entorn de l'església podreu deixar el cotxe, però tingueu en compte de ser molt respectuosos perquè a la casa del costat de l'església hi viu gent.

Ja a peu, seguiu per un ample i planer camí de terra que arrenca al costat de la casa i marxa inicialment en sentit ponent per després adreçar-se al sud. Tot plegat només 150 metres fins la petita àrea de lleure on es troba la font.

La font és un gran dipòsit de planta rectangular construït sobre una base de roca, obrat amb gran rocs amorterats i coberta plana.

A la façana principal de la construcció queda el frontal de la font, de ciment arrebossat i delimitat per un gran arc de mig punt fet a partir d'una fileres de maons.

A la part baixa d'aquest frontal s'hi ubica la sortida de l'aigua regulada per una aixeta de polsador i un parell de pams més amunt surt un curt broc que fa de sobreeixidor.

A sota recull l'aigua una pica de pedra buidada de forma rectangular. El sobrant és canalitzat mitjançant una canal oberta que circula adossada al marge rocallós i alimenta un vell safareig situat uns deu o dotze metres més enllà.

Damunt dels brolladors hi ha una obertura quadrada al frontal, però està tapiada.

Al costat del frontal hi ha un altre obertura de les mateixes característiques emmarcat per un petit marc escarser fet amb una filera de maons.
El safareig consisteix en una paret de pedra lligada amb morter rematada amb rajoles de terrissa i aprofita la irregularitat del marge rocallós per fer la bassa.

Davant la font s'ha adaptat com a petita zona d'esbarjo, amb una taula i bancs de fusta i una paperera.

Si heu arribat fins aquí, no deixeu de visitar l'església de Sant Vicenç d'Obiols i la necròpolis que l'envolta. Vikipedia he trobat informació referent a l'església de Sant Vicenç d'Obiols:

'L'església de Sant Vicenç d'Obiols és un temple preromànic que s'alça sobre una plataforma de pedra sorrenca. L'església i la necròpolis que l'envolta són l'element central en una petita esplanada que acull tres edificis més: la casa Obiols, la Rectoria i un paller. Tot el conjunt està construït directament sobre la roca natural.
Actualment, és una església de nau única, amb capçalera trapezial, pràcticament rectangular, i un transsepte baix i poc desenvolupat que crea la percepció d'una capçalera triple. La seva nau està coberta per una encavallada de formigó que n'imita la preromànica, de fusta. En canvi, la capçalera i els braços del transsepte es cobreixen amb voltes de pedra.
A l'exterior, l'edifici presenta un aspecte esvelt i uns volums nets, sense elements decoratius. L'aparell constructiu és irregular i varia sensiblement en cada zona de l'edifici, denotant diverses fases constructives: grans blocs de pedra ben escairats, carreuons de tosca i pedra sorrenca, i maçoneria de còdols i morter. A la façana de ponent hi ha un campanar d'espadanya de dos ulls, amb sengles campanes.
Al voltant de l'església i especialment de la capçalera, es troba una extensa necròpoli de tombes excavades a la roca, totes elles orientades est-oest. Responen a diversos tipus: trapezials o de banyera i antropomorfes. Actualment, totes les sepultures es troben reblertes de terra, llevat d'una. L'única oberta, a tocar del mur oriental de la capçalera, és de tipus antropomorf, amb un encaix per al cap i les espatlles, i cos trapezial, més estret als peus. Una motllura n'envolta el perímetre, per tal d'ajustar les lloses que el tancaven.
Cal destacar també dues tombes de banyera situades davant la porta de la façana meridional, donat que en una d'elles es va trobar una moneda d'or del rei visigot Ègica (687-702), que es conserva al Museu d'Arqueologia de Catalunya.'