Localitzem la font a la muntanya de Montserrat, a l'est del terme municipal del Bruc, al camí que va de la Roca Foradada a coll de Port.

La font queda a 3,1 quilòmetres a l'oest del coll de Can Maçana, un centenar de metres abans d'arribar a coll de Port, sota la muralla dels Frares Encantats, entre les agulles del Frare Gros i el Novici.

La manera més fàcil és des del coll de Can Maçana. Des d'aquí es va al coll de Guirló, se segueix el camí de la Roca Foradada en direcció a coll de Port. Un centenar de metres abans d'arribar-hi trobem la font a mà dreta del camí.

Aquesta font es troba sota una gran roca del grup del Frares Encantats, situada a tocar el camí de coll de Port, un recorregut que s'inicia en el GR-172, poc després de passar la Foradada en direcció al Monestir. El camí puja decidit, a buscant el pas més lògic entre les altives parets de roca.

Sota la petita bauma que crea la mateixa roca hi ha una basseta de forma triangular segurament construïda inicialment en pedra seca però consolidada més modernament amb ciment, que recull les escorrialles de la paret. D'un dels costats en surt un tub que porta l'aigua cap a un petit dipòsit rectangular, amb intenció d'abeurador.

És una font amb aigua estancada no apta pel consum humà, més aviat pensada com a abeurador d'animals.

Hi ha un rètol de ceràmica amb la següent inscripció: "Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Font de Coll de Port".

És de les fonts més antigues de la muntanya i la segona en altitud.

Durant alguns anys quedà eixuta a causa d'una gran sequera. Des de 1958 va revenir i d'aleshores ençà ha comptat amb aigua constant, per bé que inservible puix no era més que un bassalot embrossat i ple de llot. L'any 1966 s'hi va construir un nou dipòsit d'obra que arreplega la deu amb aixeta i obi per als animals.

La font rep el nom d'un dels colls més importants del massís, el Coll de Port, un dels pocs passos factibles per accedir a la part interior de la muntanya, sense tindre que fer-ho per alguna de les dretes canals, que normalment ens conduirien a llocs més elevats i lluny dels camins més fresats. El Coll de Port separa la Regió dels Ecos, de la Regió dels Frares Encantats. Al final del segle XIX, algunes persones anomenaven aquest indret Coll de Porc. Aquest fet introduí una certa confusió en la toponímia. El nom de Coll de Porc és una tautologia del nom real, Coll de Port, produïda per la similitud fonètica entre porc i port. En un escrit del 1677, ja s'esmenta aquest coll com a Coll de Port. Posteriorment, el 1789, en un mapa del qual es té referència però que no s'ha trobat encara, es menciona aquest pas com a Coll de Port. Tot i aquesta breu historia toponímica, en alguns mapes moderns s'esmenta el lloc com a Coll de Porc.

Algunes dades d'aquesta fitxa les he extret del web DIBA, Mapes de Patrimoni Cultural.