La font del Ginjoler és una déu d'aigua permanent que neix en una raconada ombrívola al marge dret del torrent de la Font d'en Sala, situada un centenar de metres aigües avall de la font que porta el nom del torrent i 300 metres al nord-est de l'església Nova de Sant Pere i Sant Fermí.

Per accedir-hi estacionem el vehicle a l'aparcament del darrere de l'església Nova de Sant Pere i Sant Fermí. Seguim a peu per la pista asfaltada a l'esquerra, durant un centenar de metres, fins que trobem una bifurcació; abandonem l'asfalt que davalla per l'esquerra i prenem una pista forestal de terra que surt planerament per la dreta en sentit nord-est i duu a Casajoana. Al cap d'un centenar de metres trobem una bigueta de fusta de la Diputació de Barcelona que ens assenyala la font del Ginjoler a l'esquerra. Prenem doncs el caminet que surt per l'esquerra, travessem un estret camp i a l'altra banda continuem baixant per un senderó que en escassos 25 metres ens aboca al torrent de la Font d'en Sala, tot i que en el darrer tram hi ha quatre graons de ciment. La font està situada enfront mateix, a la llera dreta, sota la soca tallada d'un vell ginjoler.

La font consisteix en un muret baix d'obra arrebossada i adossat al marge.

L'aigua brolla per un tub metàl·lic collat al muret, envaït per un gruix de dipòsit calcari envoltat de falzia negra i molsa.

Sota el brollador un reposa genolls fet de maó.

A la llera contrària hi ha dos bancs amb respatller i reposa braços d'una llargada que oscil·la entre els tres i quatre metres. Ambdós tenen respatller i reposa-braços fets amb un bloc de pedra als extrems. El primer està situat a mà dreta del corriol, just abans de baixar les escales.

Està completament tapat per l'heura. El segon està situat a mà dreta, un cop baixat les escales i és el que actualment permet seure-hi.

L'aigua de la riera baixa tranquil·lament lliscant per damunt de la roca erosionada i s'endinsa per una zona més abrupte i estreta, entre l'església de Sant Pere i Sant Fermí i el Gibert de Baix fins a retrobar la riera de Rellinars de la qual n'és un important afluent.

El ginjoler és un arbre que no acostuma a passar dels deu a dotze metres d'alçada. Pertany a la família de les Rhamnaceae, originari de l'Àsia, malgrat que a la conca mediterrània es conrea des de temps molt antics. De fet Herodot ja en parlava de les seves virtuts. Tan és així que el seu fruit, el gínjol, ha donat naixement a l'expressió catalana "més eixerit que un gínjol". El seu fruit és comestible, recorda a una poma petitona tant per la forma com pel gust. Conté una gran quantitat de vitamina C i es pot conservar sec a l'abric de l'aire. És bo menjat amb verdura, per preparar licors, xarop i melmelades, a més de ser emprat com a expectorant o com a remei contra les afeccions respiratòries. Les seves arrels són també bones preparades adequadament contra la febre. En alguns indrets, el ginjoler es plantava a la part més assolellada de les cases i estava considerat com un símbol de fortuna. La fusta és molt apreciada per a fer instruments com gralles i tenores.

Algunes dades d'aquesta fitxa les he extret del web DIBA, Mapes de Patrimoni Cultural.