La font dels Bugaders està situada al bell mig del torrent de la Font d'en Sala, 150 metres aigües amunt de la font que li dona el nom al torrent, uns 550 metres al nord-est de l'església Nova de Sant Pere i Sant Fermí, per sota del camí de Casajoana.

Per accedir-hi estacionem el vehicle a l'aparcament del darrere de l'església Nova de Sant Pere i Sant Fermí. Seguim a peu per la pista asfaltada a l'esquerra, durant un centenar de metres, fins que trobem una bifurcació; abandonem l'asfalt que davalla per l'esquerra i prenem una pista forestal de terra que surt planerament per la dreta en sentit nord-est i duu a Casajoana. Al cap d'un centenar de metres passem a frec d'una bigueta de fusta de la Diputació de Barcelona que ens assenyala la font del Ginjoler a l'esquerra. 125 metres més endavant deixem a mà esquerra el bonic safareig del Mas Gibert de Dalt alhora que som en un encreuament de camins. Just en aquest indret, a la dreta, a l'altra banda del torrent, tenim la font d'en Sala. Obviem el camí de l'esquerra que és l'accés al mas Gibert de Dalt i seguim per l'ampla pista que fa un lleuger gir envers la dreta, mantenint direcció nord-est. Aviat passem pel costat de dues pilones tronco-còniques, punt on cal abandonar la pista i trencar a la dreta tot baixant directament a la llera del torrent. El llit en aquest tram de torrent és totalment rocós i de fàcil accés. Uns metres més amunt ja es veu un salt d'encara no dos metres d'alçada que acull la font dels Bugaders.

Es tracta d'una surgència que aflueix per entremig de la roca calcària que en aquest indret forma una mena de graó. Abans de perdre's torrent avall, omple un parell de cassoles o clot natural de la roca.

El topònim s'ha trobat escrit com "de Bugaders" i "dels Bugaders". Fins i tot la gent del poble l'esmena de les dues maneres.

Un bugader segons el Diccionari català-valencià-balear es podria referir a un cubell o cossi per a fer bugada, donat que la bugada era una feina destinada a les dones i per tant, n'hauríem de dir bugadera. També ho defineixen com una mena de safareig on els terrissaires posen la terra en remull perquè s'estovi durant dues hores. Podria tractar-se potser d'un indret on les dones posaven la roba a remullar, o tal vegada el lli. En el diccionari de llengua catalana medieval de Lluís Faraudo de Saint-Germain, la paraula bugader apareix esmentada amb aquest sentit l'any 1392.

Algunes dades d'aquesta fitxa les he extret del web DIBA, Mapes de Patrimoni Cultural.