Font del Safareig del Calvari
| 40.6332,0.2840Clica per veure la ubicació. | |
| 364 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Raja | |
| Abril 2025 |
La font es troba adossada a la paret posterior del bonic safareig del Calvari, situat a l'extrem sud del nucli urbà de La Sénia.
El conjunt fou construït en el decurs de la Segona República, està format per la font i un abeurador pel bestiar a la part exterior i un safareig aixoplugat dins la construcció.
La font presenta un frontal que sobresurt lleugerament de la façana. A la part baixa surt el broc metàl·lic i colzat per on brolla un bon doll d'aigua que omple una pica quadrada de pedra buidada que descansa en un pedestal d'obra arrebossada.
Al costat de la font, però a adossat a l'altra façana, es troba l'abeurador del bestiar. Aquest és rectangular, d'uns dos metres de llargada, obrat amb grans lloses de pedra ben escairades.
Ambdós elements es conserven en la seva estructura i aparença originals.
El safareig queda aixoplugat en una estança quadrangular concebuda en principi a la manera de llotja oberta, amb teulada a doble vessant sustentada per embigat de fusta. Disposa de dues entrades i diferents finestrals. Dins hi trobem una bassa de planta rectangular amb lloses de pedra inclinades cap a l'aigua i amb petites incisions per facilitar-ne l'esbandit. A un nivell superior l'envolta un prestatge de fusta sustentat per passamans de ferro on s'hi penjava la roba un cop rentada. S'alimenta de l'aigua neta sobrant de la font i de l'abeurador mitjançant un regueró que surt d'un dels extrems de l'estança.
El safareig té unes característiques molt similars als altres que hi ha a La Sénia, com el de la Plaça o el de la Nòria, malgrat que és l'únic del poble que es conserva com a construcció aïllada. És també el que ha sofert menys transformacions des de que es va aixecar.
Les restes de sabó a l'aigua fan intuir que avui dia encara s'utilitza.
En origen, l'aigua que es desguassava del safareig era utilitzada per a regar els horts situats vora el camí que va del Calvari al Molí la Vella.
L'existència d'aquest tres elements està en relació a l'entrada del poble des dels camins d'Ulldecona i dels horts del tram baix del poble. Servia per abeurar els animals que entraven a la població des d'aquests sectors i perquè hi rentessin els veïns que vivien a la part baixa de la vila.
El rentat de la roba era una tasca força feixuga per a les mestresses de casa de les societats tradicionals. Se solia fer un cop o dos a la setmana. La disponibilitat d'oli d'oliva no apte per a l'alimentació o procedent de restes del fregir ha estat, des de sempre, un aprofitament per fer-ne sabó. Encara ara, moltes dones continuen fent el sabó a casa seguint els mètodes d'elaboració tradicional.