La font de l'Arboç es troba a uns dos quilòmetres al nord-est de Godall, a la fondalada del barranc de l'Arboç, al vessant de ponent de la serra de Godall. L'indret forma part d'una àrea de lleure molt apreciada, envoltada de plataners que ofereixen ombra i frescor durant tot l'any. La fondalada pren el nom de l'arboç, present de manera natural a l'entorn i encara avui visible al costat de la font.

Per arribar-hi, cal sortir de Godall per la carretera TV-3313 en direcció a la Galera. A 375 metres, un indicador a mà dreta assenyala el camí cap a la font. La pista, ben senyalitzada, avança 1,75 km fins l'esplanada que acull la font.

La part arquitectònica de la font combina dues peces diferenciades però complementàries: el brollador i la cisterna de captació. El brollador, recentment reformat, està encastat en un mur de pedra amorterada que segueix la tradició constructiva local. Les pedres, de mida irregular i disposades en filades poc estrictes, presenten juntes de morter visibles que asseguren l'estabilitat del parament. El broc d'acer inoxidable sobresurt lleugerament del mur i deixa caure l'aigua en una pica arran de terra, excavada i revestida de pedra, que recull el rajolí sense cap mena d'ornamentació. El conjunt manté una estètica austera i funcional, fidel a la seva funció original. A la part superior del mur, un rètol metàl·lic instal·lat per l'Ajuntament indica que l'aigua no és tractada.

Uns quinze metres a l'esquerra del brollador s'alça la cisterna de captació, l'element més singular del conjunt. És una construcció íntegrament de pedra lligada amb morter, amb un volum compacte i sòlid que s'adapta al pendent natural del terreny. La coberta és arrodonida, formada per una volta de pedra que es tanca de manera uniforme i que recorda les tècniques emprades en altres construccions hidràuliques i de pedra seca de la zona. La façana frontal, de forma semi-el·líptica, presenta un acabat més polit i regular, amb pedres escollides i col·locades amb més cura per reforçar-ne la presència. Al centre s'hi obre una porta d'enreixat de ferro que permet veure l'interior de la cambra, sempre plena d'aigua, i que garanteix alhora ventilació i protecció. Al capdamunt de la façana, una placa de pedra amb el nom de la font gravat completa el conjunt i n'afirma la identitat.

Aquestes dues peces -el brollador i la cisterna- formen un sistema senzill però eficient, que combina captació, acumulació i distribució d'aigua. L'ús de materials locals, la integració amb el relleu i la sobrietat formal situen la font de l'Arboç dins la tradició de l'arquitectura hidràulica rural del Montsià, on la funcionalitat i la durabilitat han estat sempre prioritàries.

La font i la cisterna són exemples clars de l'arquitectura hidràulica tradicional de la serra de Godall. Tot i que no es conserva documentació escrita sobre la seva construcció, la tècnica emprada i la funció que exercien permeten situar-ne l'origen entre els segles XVIII i XIX, en un moment en què la zona vivia plenament de la ramaderia extensiva, els lligallos i l'agricultura de secà. En aquest context, punts d'aigua com la font de l'Arboç eren essencials per abeurar el bestiar, proveir masos i donar servei als camins de pas.

L'aigua prové de la infiltració de la pluja a les parts altes de la serra de Godall. Avança entre materials sorrencs i roques margoses, incorporant minerals del terreny calcari. El resultat és una aigua de caràcter carbonatat, pròpia d'aquest entorn geològic.

Amb el pas del temps i la transformació del món rural, la font va anar perdent el seu ús ramader i va esdevenir un espai de trobada i lleure. Durant generacions, els veïns de Godall i dels pobles propers hi han celebrat el Dilluns de Pasqua, el Dijous Llarder i altres sortides familiars. La memòria oral recull que, en aquestes trobades, era habitual que algun porró acabés caient dins la pica, i la colla feia pagar la broma al despistat convidant-los a tots a una ronda al poble. També s'explica que, en anys de sequera, alguns veïns pujaven a comprovar si la font encara rajava: si mantenia el fil d'aigua, deien que "l'Arboç aguanta", i això donava una certa tranquil·litat als pagesos.

L'indret ha mantingut així el seu paper social, passant de ser una infraestructura vital a un espai de convivència i natura, on el record de les trobades i les petites històries locals continua formant part del paisatge.

Recull de dades:
- Pobles de Catalunya. 'Font de l'Arboç ' Godall.' Fitxa descriptiva amb informació històrica i contextual.
- Genera i Monells, Margarida; Lavega, Francesc; Garcia Barberà, Maria. La Serra de Godall (Serra de la Pietat) d'Ulldecona, Montsià: noves aportacions. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, núm. 38, 2020.
- Viquipèdia. 'Serra de Godall.' Informació geogràfica i natural del massís.