Emplaçada a la serra del Montsià, a la vessant sud-est de la mola de Calatrava. Queda a uns tres quilòmetres i mig al nord-oest en línia recta del nucli urbà de La Ràpita, a uns 800 metres al nord/nord-est de l'àrea de lleure de la Mundana.

Per arribar-hi cal apropar-se en cotxe al punt quilomètric 1072,2 de la carretera N-340 on arrenca el camí de Mata-redona, una pista cimentada que marxa en sentit ponent. Seguirem la pista un quilòmetre sense desviaments fins trobar l'àrea de lleure de la Mundana, on podem estacionar el vehicle. A partir d'aquest punt la pista està barrada al pas de vehicles motoritzats els dies festius.
Ens situem a l'entrada de l'àrea de lleure, amb un pal informatiu que ens assenyala 'Itinerari de les fonts i cocós'. Travessem la barrera i seguim per la pista en sentit ponent. Al cap de només 150 metres defugim a l'esquerra el corriol que baixa a la Piqueta de la Proví. Al cap de 600 metres trobem un pal indicador que ens assenyala 'Itinerari de les fonts i cocós' a la dreta. Abandonem doncs la pista cimentada i trenquem a la dreta per un ample camí de terra alhora que invertim el sentit del nostre caminar. Només un centenar de metres més amunt prenem una sendera que surt per l'esquerra en acusada pujada i ben assenyalada amb franges blanques. Després d'un centenar de metres en direcció est, girem envers l'esquerra i quedem encarats al nord. El camí va guanyant alçada tot vorejant feixes d'oliveres i evitant marges de pedra. 300 metres després arribem a una bifurcació; el brancal de l'esquerra ens baixaria a la font del Margalló, nosaltres agafem el corriol que surt per la dreta. 150 metres més endavant passem a frec de la cova d'en Tendo. El camí avança en sentit nord-oest durant uns 160 metres més, després gira envers la dreta encarant-se al nord-est. Continuem 250 metres fins a trobar un pal informatiu que ens convida a visitar el cocó de Victòrio. Prenem doncs el brancal de la dreta. El caminet circula en sentit sud, envoltant la mola de Calatrava que ens queda a la dreta, per damunt de marges de pedra en sec i en escassos 100 metres som al costat del cocó de Victòrio.
Una bigueta informativa de fusta ens anuncia el cocó de Victòrio.

El cocó de Victòrio presenta planta el·líptica i coberta en falsa cúpula. Està obrat amb un parament doble de poca alçària i té un portal amb una gran llinda.

El seu interior és ple d'aigua que s'ha emmagatzemat per filtració.

Un cocó o bassol (o cadolla) és una estructura de pedra en sec (pedra calcària) de dimensions menors que les de la bassa que serveix de dipòsit d'aigua de pluja, coberta per evitar-ne l'evaporació i la brutícia. S'usa per abeurar els animals i se sol situar vora un camí. Es recull l'aigua per filtració a través de la coberta.

A les comarques tarragonines, s'anomena cocó al petit dipòsit fet a la vinya per tal d'arreplegar-hi una petita quantitat d'aigua que, ordinàriament, no passa d'un parell de galledes i de vegades només la suficient per a refrescar-hi el càntir. Hi ha cocons disposats de manera que l'aigua que hi entra hi arriba filtrada per una gruixa de sorra o de terra. Altres cocons, en canvi, no són més que clots naturals que s'omplen quan plou.

Des d'aquí gaudim de fantàstiques vistes del Delta de l'Ebre.