Emplaçada a 1,2 quilòmetres al sud en línia recta del refugi del Serrat de les Esposes, per sota de la barraca de Sançamorta i escassos metres per damunt del marge esquerre del torrent de Moixeró.

Aquesta font queda uns 400 metres al nord de la font de la Coma.

Des del centre del nucli urbà de Riu de Cerdanya surt una pista que inicialment està cimentada i que més endavant va perdent asfalt, anomenada carretera LP-4033 que s'enfila cap a la muntanya de Riu. Al cap de 6 km de transitar per la pista som al refugi del Serrat de les Esposes que ens queda a mà esquerra i on estacionem el vehicle.
Ja a peu sortim des del costat del pal indicador que senyalitza la ruta cap als Avets Monumentals de les Bagues de Riu. Davallem en direcció sud-oest per un corriol que marxa per dins d'un frondós bosc. Al cap de mig quilòmetre arribem al fons de la vall, que separa el serrat de les Esposes de la serra del Moixeró pròpiament dita, delimitat pel torrent de Grau de l'Ós o riu Major, segons quin mapa es miri. Travessem el rierol i entrem en un prat que hem de creuar camp a través, en sentit més aviat sud. No té pèrdua. Al final del prat ens endinsem en el bosc alhora que comencem a pujar suaument per un camí ample, sempre en direcció sud-oest. Seguim uns punts de color vermell i ratlles de color groc, que formen part del trekking de Cavalls del Vent en el tram que va del Moixeró al refugi del Serrat de les Esposes. Una cinquantena de metres després anem a parar a una pista forestal que ens talla; a la dreta tornaríem al refugi d'on venim, la seguim a l'esquerra, conservant la direcció sud-oest i suau pujada. A la nostra esquerra ens acompanya un petit rierol que tant apareix com desapareix entre les roques, símbol inequívoc que ens trobem en un entorn calcari. Al cap de 750 metres de caminar per aquesta pista entrem en un pronunciat revolt d'esquerres, a la sortida del qual quedem encarats al nord-est al mateix temps que ens acomiadem del rierol. Seguim guanyant alçada en pujada constant però de bon caminar. Som a les Obagues, com el seu nom indica és un espai molt obac, hi predominen els avets barrejats amb algun pi roig. 275 metres més endavant arribem a una cruïlla amb un rètol divulgatiu que ens explica les característiques del bosc madur on som; defugim el brancal que se'n va per la dreta i seguim pel de l'esquerra. Continuem en pujada progressiva per la pista en sentit nord-est fins que, mig quilòmetre després, la pista fa un gir pronunciat envers la dreta i quedem encarats al sud-oest. De seguida entrem en una zona més esclarissada al mateix temps que trobem senyals indicadors. En aquest punt abandonem la ruta dels Avets Monumentals que s'enfila d'enfront i seguim per l'ampla pista que gira cap a l'esquerra. 300 metres més endavant som a l'alçada de la barraca de Sançamorta que ens queda a l'esquerra. Aquí cal cercar un corriol descendent que baixa a la font, la qual resta a 60 metres al sud-est de la barraca.

El conjunt de la font està obrat amb pedra lligada amb morter. Consisteix en una capçalera per on raja l'aigua a través d'un broc de plàstic protegit per una teula que omple un primer abeurador d'un sol cos i d'aproximadament 6 o 7 metres de llargada, amb un tub metàl·lic disposat longitudinalment i sostingut amb passamans de ferro.

El sobrant alimenta un segon abeurador de dos cossos a un nivell inferior, més curt que el primer.

Uns metres més amunt queda la mina; una petita construcció de pedra en forma de caseta.