La font de la Vila es troba a uns 225 metres a l'est del nucli urbà, en un racó ombrívol situat just per damunt del marge dret del torrent de Peramola, a tocar del pont medieval de la Vila i a escassos setanta-cinc metres aigües avall de la font del Mig.

Ens situem al costat del safareig, deixem la font del Fòrum de la Secla a la dreta i seguim pel carrer de la Font de la Vila. Davallem uns 125 metres fins que som en un fondal; defugim a la dreta el poliesportiu municipal i continuem planerament fins al pont medieval, que ens resta a una setantena de metres. El creuem i, tot just passat, trobem la font de la Vila.

No confondre aquesta font de la Vila amb la font d'en Vila, situada aquesta última dins l'Espai Martí i Pol, uns 350 metres aigües amunt del torrent de Peramola.

El conjunt és una construcció obrada amb carreus irregulars integrada al pendent del marge, mig coberta per la vegetació, que només deixa al descobert la façana frontal i part de la lateral dreta. A l'interior s'hi amaga el dipòsit de reserva, aprofitant el desnivell natural per garantir un subministrament estable. La façana presenta una obertura rectangular i una llosa superior amb una inscripció molt erosionada, possiblement testimoni d'una fase d'obra antiga. El parament mostra diferents textures i mides de carreus, indicis de reparacions successives al llarg del temps. És una arquitectura compacta i funcional, pensada per protegir el dipòsit i facilitar-ne l'ús, i manté el caràcter de font de camí que sempre ha tingut.

A l'exterior, una pica circular de pedra buidada lleugerament enfonsada al terra recull l'aigua que surt per un curt broc de ferro encastat al parament.

Des del pont, la font apareix encaixada en un replà ombrívol, lleugerament enlairada del camí. La façana frontal emergeix entre la vegetació, i la pica de pedra queda alineada amb l'antic pas de vianants. La vista des del pont fa evident que aquest era un punt de parada natural, on el camí, l'aigua i el pas sobre el torrent conflueixen de manera gairebé inevitable.

Al segle XVII també es coneixia com a font de Peramola, un nom que reflecteix la seva importància dins la vida quotidiana del poble. Abans que l'aigua arribés a la vila des de la font del Poble, l'any 1935, aquesta font proveïa d'aigua bona part de la població. S'hi anava a buscar aigua per beure 'a l'estiu conservava molt la frescor' i també per coure el menjar, especialment els llegums, que hi quedaven més fins i gustosos.

El pont medieval de la Vila salva el torrent en un dels seus punts més estrets i accessibles. És una construcció d'un sol arc, lleugerament apuntat, feta amb carreus irregulars i amb un parament que mostra diverses fases d'intervenció. Tot i les reformes modernes, conserva la traça i la proporció pròpies dels ponts de pas local que, des de l'edat mitjana, connectaven el nucli amb els horts, els camins de ribera i les terres de ponent. El seu emplaçament explica la presència immediata de la font: era un lloc de pas obligat, un punt de descans i un recer d'aigua fresca per a veïns, traginers i caminants.

La font de la Vila forma part de la Ruta de les Fonts de Peramola, un itinerari que ressegueix diversos punts d'aigua del terme i que recupera antics camins de pas, marges i espais de ribera. El recorregut, impulsat i condicionat per l'Ajuntament i entitats locals, combina fonts tradicionals, racons ombrívols i elements patrimonials com la sínia o l'Espai Miquel Martí i Pol. Més que un simple camí, és una manera de reconnectar amb el paisatge de vessant i amb la relació històrica del poble amb les seves aigües, sovint modestes però sempre presents.

Recull de dades:
- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Cartografia topogràfica i toponímia històrica de Peramola.
- Arxiu municipal de Peramola. Expedients d'abastament d'aigua i documentació històrica (segles XVII'XX).
- Materials de la 'Ruta de les Fonts de Peramola', Ajuntament de Peramola.