Emplaçada dins del bosc, a la vessant nord de la serra del Cases i a un quilòmetre al nord-est en línia recta del nucli d'Oliana, la font s'aixeca per sobre del marge esquerre de la rasa de l'Arç, lleugerament enlairada respecte al seu curs.

Sortim d'Oliana per la carretera C'14 en direcció a la Seu d'Urgell. Just en deixar enrere les últimes cases, trenquem a la dreta pel primer trencall, el carrer Espunyola. Uns 350 metres més endavant el carrer gira envers la dreta i, escassos 75 metres després, cal tombar a l'esquerra per una pista forestal de terra que comença a guanyar alçada i avança en sentit est. Al cap de 250 metres defugim un brancal a l'esquerra i, 150 metres més enllà, arribem a una bifurcació on és recomanable estacionar el vehicle.

Des d'aquí prenem a peu el camí ample que arrenca per l'esquerra i que, un centenar de metres després, ens aboca a una petita esplanada on s'ubica la font de la Gotzena, la qual deixem a la dreta i seguim per un corriol que s'endinsa en el bosc i avança en direcció est i lleugera pujada. El senderó, ben definit, remunta el curs de la rasa de l'Arç, que ens acompanya a l'esquerra. Al cap de 450 metres anem a parar a una esplanada on ens espera la font de la Roqueta.

La font forma part d'un petit conjunt de pedra adossat a un aflorament rocallós, que actua com a paret natural i tanca posterior. Davant d'aquesta roca hi ha un replà lleugerament enlairat respecte a l'esplanada, accessible a través d'uns graons de pedra i protegit per un muret baix que delimita l'espai i alhora pot fer de banc. A la dreta s'aixeca l'element més singular del conjunt: un pilar vertical que podria correspondre a un antic arc, a l'entrada d'un petit refugi avui desaparegut o simplement com element de reforç de l'estructura. Al centre del mur frontal hi ha el brollador, un broc metàl·lic en forma de teula encastat a la pedra per on raja un fil d'aigua que cau dins d'una pica poc fonda situada per sota del nivell del replà. Al capdamunt del mur frontal hi apareix el nom de la font pintat. La humitat afavoreix el creixement de molsa i petites plantes que colonitzen tant el mur com la base del pilar, reforçant la sensació d'antigor i d'integració amb el bosc.

No es coneix la data de construcció de la font, però la tècnica emprada és pròpia de les petites fonts de bosc bastides entre finals del segle XIX i mitjan segle XX. Tampoc no hi ha constància de cap restauració recent, més enllà d'algunes reparacions puntuals que podrien haver afectat el broc o la pica.

L'entorn és ombrívol i humit, envoltat d'alzines, roures i un sotabosc dens que manté l'ambient fresc fins i tot en ple estiu. La proximitat de la rasa de l'Arç aporta un fil sonor constant, i la presència de molses i falgueres evidencia la humitat persistent del lloc. La placeta davant de la font, discreta i poc trepitjada, convida a una aturada breu enmig d'un bosc tranquil i silenciós.

La font de la Roqueta destaca pel seu grau d'integració amb la roca mare i pel conjunt de pedra que l'envolta, que conserva un aire antic i rústic malgrat l'estat parcialment degradat. És un exemple representatiu de les fonts de bosc tradicionals, construïdes amb mitjans senzills i adaptades al terreny. El conjunt té interès etnològic i paisatgístic, tant per la seva arquitectura com per la seva ubicació en un tram de bosc poc alterat. La presència d'elements estructurals més enllà del broc i la pica 'com el pilar lateral' afegeix un valor interpretatiu que convida a imaginar usos i configuracions anteriors.

Recull de dades:
- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Ortofoto i cartografia topogràfica.
- Mapa Topogràfic de Catalunya 1:25.000.
- Diputació de Lleida. Inventaris del patrimoni etnològic i arquitectònic del Solsonès i l'Alt Urgell.