Font del Bassal dels Coloms
| 41.5923,1.8342Clica per veure la ubicació. | |
| 749 m | |
| Lliure | |
| Natural | |
| Ben conservada | |
| Condicionada a les pluges | |
| Març 2026 |
Situada al camí que puja de la plaça de les Pageses cap a Sant Jeroni, just després de la primera tongada d'escales 'les escales dels Pobres', la font del Bassal dels Coloms apareix a mà dreta, uns dos-cents metres abans d'arribar al Pas dels Francesos. És un punt discret, gairebé confós entre la roca i la vegetació, que sovint passa desapercebut als caminants que pugen amb pas ferm cap als cims.
Consisteix en una petita bassa de pedra arrambada a la paret rocallosa, que recull els escorrims d'aigua que degoten lentament de la mateixa roca. L'aigua, sempre escassa, emplena el bassal que antigament aprofitaven els ocells 'd'aquí el nom' i que encara avui conserva un cert encant natural. Un rec obert, practicat directament a la pedra, ajuda a conduir l'aigua que regalima per la roca al bassal, evitant que es perdi camí avall.
A Montserrat, el mot bassal s'ha utilitzat tradicionalment per designar petites acumulacions d'aigua formades per escorrims naturals, sovint temporals però persistents en zones ombrívoles o encaixades. No són fonts pròpiament dites, ja que no hi ha un punt de surgència clar, sinó depressions o concavitats de la roca on l'aigua queda retinguda. A la muntanya, aquests bassals han estat històricament importants per a la fauna 'ocells, petits mamífers i insectes' i han donat nom a diversos indrets. El Bassal dels Coloms n'és un exemple paradigmàtic: un punt humil, però prou constant perquè els coloms i altres aus hi trobessin aigua.
Els escorrims que alimenten el Bassal dels Coloms són típics del conglomerat montserratí, una roca formada per còdols arrodonits cimentats per matriu calcària. Aquest conglomerat és porós i permet que l'aigua de pluja s'infiltri fàcilment. Quan troba capes més compactes o petites discontinuïtats internes, l'aigua reapareix a l'exterior en forma de degotalls lents però continus. Aquest fenomen és especialment visible en parets orientades al nord o en zones encaixades, on la humitat es conserva més temps. Per això, a Montserrat són freqüents les petites surgències, bassals i degotalls que, sense arribar a formar fonts importants, mantenen un fil d'aigua gairebé permanent.
Recull de dades:
- Ermites i Fonts Montserratines. Editorial Montblanc, 1967.
- Corell, Robert. 'Bassal dels Coloms'. Montserrat Endins.
- "Fonts naturals de Montserrat". Articles de divulgació i blogs excursionistes.
- VV.AA. Guia de Montserrat. Abadia de Montserrat.
- Pladevall, Antoni. Història de Montserrat.