Enlairada per sobre del passeig dels Degotalls, aquesta font forma part d'aquest itinerari ombrívol i silenciós que ressegueix la base dels plans de la Trinitat. La seva presència és discreta, com moltes de les fonts menors que esquitxen aquest recorregut.

Al llarg del passeig dels Degotalls s'aixequen un seguit de fonts. La primera que trobem queda a la coordenada (41.5984,1.8352) i l'última a la coordenada (41.5947,1.8403), en total nou fonts repartides en una distància d'uns 600 metres. Excepte la primera que no té cap simbologia religiosa i l'última, dedicada al poeta Joan Maragall, les demés totes tenen en els seus frontals uns plafons amb imatges gravades en rajoles de ceràmica representant Mares de Déu. Totes estan obrades amb pedra del país, excepte la d'en Joan Maragall. Algunes resten eixutes i d'altres ragen amb aigua de la xarxa. Donat a la quantitat d'aigua que raja de les parets i que dona nom al camí on estan ubicades, fa pensar que antigament la majoria d'elles brollaven amb aigua natural. La que tractem en aquesta fitxa és la quarta que trobem si anem en direcció a Montserrat.

L'estructura és una paret transversal de pedra, lleugerament còncava, que fa de frontal i alhora reté les terres de la feixa superior. Conserva encara una pica semicircular de pedra encaixada al mur, avui sovint seca i farcida de fulles, petites branques i sediments que hi arrossega el vent. Per damunt, un broc de pedra sobresurt lleugerament del parament, testimoni d'un antic punt de degotall que devia alimentar la bassa en èpoques més humides. A banda i banda arrenquen dos bancs correguts de pedra.

A la dreta hi trobem un mosaic dedicat al santuari de Puiggraciós que mostra la Mare de Déu dempeus amb el Nen als braços, representats amb colors vius i un estil serè i clàssic. Al fons, un paisatge de turons verds condueix visualment fins al santuari, pintat amb traç net. El conjunt està emmarcat per rajoles decoratives amb motius de pinyes, ocells i fulles, que evoquen la natura. A la part superior hi figura la invocació "Siau la nostra Advocada, Verge de Puiggraciós". A la part inferior, dues dates '1993 i 2022' recorden la col·locació original i la restitució del mosaic. És una peça devocional que combina iconografia mariana, paisatge i artesania ceràmica.

El conjunt, cobert parcialment de molsa i petites plantes que arrelen entre les juntes, manté l'encant auster i silenciós de les fonts menors del camí, més properes a la natura que no pas a la monumentalitat.

El passeig dels Degotalls s'inicia al revolt dels Apòstols, a la part alta de la carretera. Cal seguir-la en direcció a Monistrol fins a un revolt pronunciat d'esquerres, on s'agafa el camí que surt a mà esquerra i que avança paral·lel a la carretera durant prop d'un quilòmetre. El sender mena fins a la raconada dels Degotalls, unes formacions de roca conglomerada d'on brollen regalims constants que, a l'hivern, poden arribar a glaçar-se i que han donat nom a tot l'indret. És en aquest punt que el camí gira i emprèn el retorn. Tot i la proximitat de la via d'accés al monestir, el passeig queda perfectament aïllat dels sorolls. En alguns trams està protegit per baranes de fusta i flanquejat per un alzinar natural amb alzines, marfulls i matabous, al qual s'hi afegeixen xiprers i alguna mata de boix.

El camí discorre a tocar de les parets que es desplomen des dels plans de la Trinitat, situats uns dos-cents metres per sobre. Els regalims d'aigua que s'escolen per filtració a través de la roca calcària es fan evidents en diversos punts, i són precisament aquests degotalls els que defineixen el caràcter de l'indret. A sota, amb el Pirineu sovint insinuant-se a l'horitzó, la plana s'estén viva i lluminosa. La vegetació esponerosa, la llum nítida de l'obaga i la sensació de caminar a mig aire en fan un espai privilegiat per al recolliment i la contemplació.

El recorregut està ornamentat amb monuments dedicats a artistes i intel·lectuals, així com amb majòliques que evoquen diverses advocacions marianes. Esteles i medallons recorden figures destacades del país 'Mn. Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Emili Vendrell, Pep Ventura o Pompeu Fabra', mentre que les majòliques populars ofereixen una mostra representativa de les múltiples advocacions que el poble català ha dedicat a la Mare de Déu. El camí és també punt de sortida del Camí de Sant Jaume des del monestir de Montserrat.

El mot degotall designa aquests regalims continus que s'escolen per les parets de conglomerat, sovint sense arribar a formar una font pròpiament dita. Són filtracions lentes i persistents que humitegen la roca i que, en alguns punts, han estat aprofitades per construir petites basses o punts d'aigua. Els degotalls són característics del conglomerat montserratí, una roca formada per còdols arrodonits cimentats per matriu calcària. La seva porositat permet que l'aigua de pluja s'infiltri fàcilment i reaparegui a l'exterior quan troba capes més compactes o petites discontinuïtats internes. Aquest fenomen és especialment visible en parets orientades al nord o en zones encaixades, on la humitat es conserva més temps. Per això, al llarg del camí dels Degotalls, l'aigua és una presència subtil però constant, que dóna vida a la vegetació i defineix l'ànima de l'indret.

Recull de dades:
- Ermites i Fonts Montserratines. Editorial Montblanc, 1967.
- Corell, Robert. 'Els Degotalls'. Montserrat Endins.
- VV.AA. Guia de Montserrat. Abadia de Montserrat.
- Pladevall, Antoni. Història de Montserrat.
- Articles excursionistes i divulgatius sobre el camí dels Degotalls i la seva geologia.