Font del Racó de la Calma
| 41.2351,1.8126Clica per veure la ubicació. | |
| 11 m | |
| Lliure | |
| Ornamental | |
| Ben conservada | |
| Eixuta | |
| Setembre 26 |
La font del Racó de la Calma pertany al Palau de Maricel i s'ubica en un dels espais més emblemàtics del nucli antic de Sitges, entre el mateix Palau i el Museu Cau Ferrat, en un petit replà que destaca per la seva calma i la seva arquitectura mediterrània.
La porxada del Palau que l'acull combina bigues de fusta pintades i una gran biga transversal sostinguda per quatre columnes de pedra amb capitells decorats. Les bigues reposen sobre mènsules ornamentades amb escuts, i al frontal hi ha un voladís de rajola disposat de manera decorativa. Entre les bigues s'hi incorporen peces ceràmiques en forma d'arcs i columnetes, mentre que els caps de biga es rematen amb ferros florals. Sobre cada columna, la biga principal presenta rostres de ferro amb expressions diverses, que aporten caràcter al conjunt.
El conjunt de la font es configura al voltant d'un sarcòfag paleocristià dels segles III'IV dC, reutilitzat com a pica ornamental i ancorat al mur sota la porxada. La peça, de pedra calcària i decoració austera, descansa sobre dos lleons de pedra esculpits per Pere Jou, que actuen com a suport escultòric i donen presència al conjunt. Per damunt del sarcòfag hi ha dos brolladors zoomòrfics i un escut de pedra, que completen la composició i reforcen el caràcter simbòlic de la font, més ornamental que funcional.
Damunt dels brolladors hi ha dos mosaics de rajoles que expliquen el funcionament: el de l'esquerra adverteix que 'Aquesta aigua no és bona per beure', mentre que el de la dreta indica 'Aquesta sí, però no raja sempre'. Les inscripcions, resoltes amb humor, expliquen la irregularitat del cabal.
L'escut que corona la font és una creació noucentista integrada en el programa decoratiu de Maricel, més ornamental que heràldica. Combina un escut central en relleu amb figures i motius historicistes, envoltat de motllures vegetals i un casc que reforça l'aire medievalitzant del conjunt. A la base hi ha una cara esculpida, i als laterals, caps fantàstics que aporten simetria. No representa cap llinatge real: és un escut inventat, pensat per donar solemnitat i caràcter al Racó de la Calma.
La font s'integra en l'arquitectura del Racó, sota cobert però exposada a la intempèrie, fet que condiciona la conservació de la pedra i dels elements escultòrics. A banda del sarcòfag i els lleons, destaquen els capitells, les mènsules, les columnes, la porxada i l'enteixinat de fusta pintada amb caps de biga de ferro, que formen un espai unitari i coherent dins el llenguatge noucentista del conjunt Maricel.
El Racó de la Calma forma part del conjunt de Maricel, situat a La Punta, l'antic promontori que originà la vila marinera de Sitges. El conjunt integra edificis independents però visualment cohesionats: l'antic hospital medieval convertit en Museu Maricel, el Cau Ferrat de Rusiñol, encarat al mar, i l'ampliació de Maricel, amb vistes privilegiades sobre la platja de Sant Sebastià. La restauració recent ha recuperat l'esplendor d'aquest espai, que manté una bellesa recollida i una atmosfera serena que convida a aturar-se i gaudir-ne.
Recull de dades:
- Utrillo, Miquel. Maricel de Mar i Maricel de Terra. Sitges, 1915-1918.
- Jou, Pere. Catàlegs i documentació sobre l'obra escultòrica a Sitges (lleons, mènsules, elements ornamentals).
- Ajuntament de Sitges. Inventaris patrimonials i fitxes de catalogació del Racó de la Calma.
- Vidal, Francesc. Sitges. Guia del Patrimoni Arquitectònic. Sitges, 2004.