La font del Rector s'emplaça a l'esquerra del fondo del Rector ' antigament conegut com a coma de Sant Pere ' a 1 km al nord del nucli d'Olivella i a 300 metres al sud-est del Castell Vell d'Olivella.

Des del centre d'Olivella cal sortir per la carretera BV'2111 en direcció a Sant Pere de Ribes. Uns 600 metres després de deixar enrere les últimes cases, ens desviem a mà dreta per la pista forestal de Can Muntaner, una via de terra que avança entre conreus en direcció predominantment nord. Al cap de 400 metres, la pista passa per sobre de Can Muntaner, que queda a l'esquerra. 250 metres més endavant rebutgem un corriol a l'esquerra que duu a la cova de Can Muntaner, mentre la pista gira lleugerament cap a llevant i 600 metres després arribem a una bifurcació: cal prendre el brancal de l'esquerra, en lleugera pujada. Tot seguit passem a frec del barret del Rector, una formació rocosa de tres blocs de gran volum situada a mà dreta. Defugim un caminet que surt per la dreta i continuem pista amunt durant 375 metres més, fins que trobem a la dreta una bigueta informativa que assenyala la font del Rector. Un corriol de poc més de cinquanta metres ens hi aboca directament.

El conjunt de la font del Rector s'articula en tres espais diferenciats, disposats en desnivell i vinculats originàriament per un mateix circuit d'aigua. A la part superior hi ha la cisterna de captació i el safareig annex, que constituïen el nucli del sistema. Uns vint metres al sud-est, a peu de camí, se situa la font pròpiament dita, avui desconnectada del conjunt superior. Finalment, al bancal inferior, es troba l'abeurador. La disposició en terrasses i la connexió per gravetat reflecteixen la funcionalitat tradicional del conjunt, pensat per pensat per optimitzar un recurs hídric modest però constant, donant servei tant a les feines domèstiques com al bestiar.

A la part superior del conjunt se situa el nucli hidràulic del sistema, format per la captació de l'aigua i el safareig annex. La captació aprofita una surgència natural encaixada al marge, protegida per un muret de pedra i un registre metàl·lic que en tanca l'accés. A banda i banda del punt de captació s'aixequen dos murs de pedra disposats com a contraforts, que alhora formen dos bancs correguts i delimiten un espai trapezoidal.

Tot seguit s'estén el safareig, construït amb maçoneria i de planta rectangular (6,70 × 2,50 m), dividit en dues piques que s'omplen amb l'aigua procedent de la cisterna de captació a través d'una canonada soterrada. El pedrís superior combina lloses de pedra inclinades, pensades per al rentat de la roba, amb maons que completen el perímetre. El safareig es va recuperar l'any 1860. Aquest espai servia tant per a les feines domèstiques com per alimentar, per gravetat, els trams inferiors del sistema. Avui dia, el safareig s'utilitza com a punt de seguiment de la fauna, integrat en la gestió ambiental de l'entorn.

A uns vint metres al sud-est del safareig, a peu de camí, se situa la font pròpiament dita, avui desconnectada del sistema hidràulic superior però concebuda originàriament com a punt d'aigua accessible per als caminants i per a l'ús quotidià. L'estructura és senzilla i funcional: una pica circular de pedra que descansa directament al terra, buidada d'una sola peça i d'un diàmetre lleugerament superior al metre, actua com a element principal del conjunt. Al seu extrem superior recolza una pica rectangular de pedra picada, encaixada en un bloc amb un forat de broc que devia allotjar l'antic punt de sortida de l'aigua. La disposició de les peces suggereix una funció combinada: la pica rectangular hauria fet de cocó, mentre que la pica circular actuava com a abeurador immediat, aprofitant el cabal que hi arribava per gravetat. Malgrat la desconnexió actual, la tipologia i la implantació al marge del camí permeten reconèixer clarament la seva funció tradicional dins del conjunt.

Uns metres més avall, al bancal inferior, accessible per unes escales volades encastades al marge de pedra, se situa l'abeurador, concebut per aprofitar el sobrant del safareig. L'aigua sobrant del safareig hi arriba mitjançant un tub que la condueix fins a aquest nivell inferior, on brolla a través d'una teula i omple una primera pica. Des d'aquest punt, el cabal vessa cap a un llarg abeurador situat un graó més avall, una estructura d'obra moderna de gairebé 7 metres de llargada per 40 cm d'amplada, que continua funcionant com a punt d'aigua per a la fauna i com a element de suport al manteniment ecològic de l'entorn.

La font del Rector és un dels punts d'aigua més antics documentats al terme d'Olivella. Ja l'any 1681 apareix citada com a font del Castell Vell, fet que confirma la seva vinculació directa amb el vell nucli fortificat que domina el turó. Durant segles, la font va proveir d'aigua la masia del Rector, situada a poca distància, així com les feixes d'hort que s'estenen just sota el conjunt hidràulic. La presència d'un sistema complet 'captació, safareig, font i abeurador' revela la importància d'aquest punt en la vida agrícola i domèstica del sector.

En èpoques de sequera o durant els estius, l'accés a l'aigua esdevenia un element de tensió comunitària. Els pous privats del poble es racionalitzaven estrictament: els propietaris només permetien obtenir aigua per beure, i els veïns quedaven sense accés per a les feines de rentat. En aquestes circumstàncies, la font del Rector es convertia en un recurs essencial. Les famílies organitzaven torns per anar als safareigs, i sovint es repartien la feina de transportar la roba bruta, el cubell, el sabó, la monyeca de cendra i tot el que calia per deixar la roba en estuba. La cendra, utilitzada tradicionalment, ajudava a emblanquinar i desinfectar els teixits abans del rentat amb pastilles de sabó casolanes, elaborades amb sosa i greixos animals. Un cop neta, la roba s'estenia sobre la vegetació dels voltants, aprofitant l'espai obert i assolellat del bancal. Aquesta activitat domèstica, que reunia diverses famílies, servia també per controlar l'estat dels safareigs i per dur-hi els ramats a pasturar, ja que l'entorn immediat de la font era un espai habitual de pas i d'estada del bestiar.

Amb el temps, el conjunt ha mantingut la seva funcionalitat hidràulica, ja que l'aigua continua brollant i alimentant l'abeurador inferior, avui convertit en un punt de seguiment de la fauna. La font ha estat recentment posada en valor gràcies a la senyalització del Camí del Castell Vell d'Olivella, que integra aquest espai dins un itinerari patrimonial que en destaca la història, l'ús tradicional i el paper en la vida quotidiana del poble.

Recull de dades:
- DIBA. Mapes de Patrimoni Cultural. Diputació de Barcelona.
- Ajuntament d'Olivella. Documentació històrica i fitxes de patrimoni del terme municipal.
- Arxiu Històric Comarcal del Garraf. Referències a la font del Castell Vell (1681) i documentació agrària associada.
- Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Cartografia topogràfica i geològica d'Olivella.