El brollador Sulfurós de Porqueres es localitza prop de la riba oest de l'estany de Banyoles, a una setantena de metres al sud de l'església romànica de Santa Maria de Porqueres i a només cent cinquanta metres de la font del Rector. Queda arran del camí de passejada que envolta l'estany, perfectament integrat en aquest tram força transitat.

Si fem la volta a l'estany en el sentit de les agulles del rellotge, el brollador apareix just després de deixar enrere l'església de Santa Maria de Porqueres i uns cent cinquanta metres abans d'arribar a la font del Rector. La seva proximitat a aquests dos punts de referència el fa molt fàcil de localitzar, especialment per a qui segueix el recorregut circular de l'Estany.

El brollador sulfurós de Porqueres és una surgència d'aigua subterrània que aflora arran del camí perimetral de l'Estany. L'aigua que hi emergeix conté sulfurhídric (H'S), un gas responsable de l'olor característica d'ou podrit que sovint es percep en aquest punt. Aquest sulfurhídric es forma a partir de la reducció bacteriana dels sulfats (SO'²') presents en l'aigua subterrània, un procés habitual en ambients lacustres rics en matèria orgànica.

A mesura que l'aigua surt a l'exterior i entra en contacte amb l'oxigen atmosfèric, el sulfurhídric es transforma en sofre elemental (S') i, posteriorment, en sulfats de nou. Aquest cicle químic 'visible sovint en forma de làmines blanquinoses o groguenques sobre la superfície del brollador' és el resultat de l'activitat de comunitats de microorganismes especialitzats en el metabolisme del sofre.

Tot plegat converteix el brollador en un punt d'interès hidroquímic dins l'Estany de Banyoles, ja que mostra de manera molt clara la interacció entre l'aigua subterrània, els processos biogeoquímics i la dinàmica ecològica del sistema lacustre.

El brollador sulfurós de Porqueres no apareix documentat en cap font històrica antiga. Capbreus medievals, descripcions del territori dels segles XVIII i XIX, ni inventaris d'aigües o de propietats vinculades a l'Estany en fan esment. La causa és que es tracta d'una surgència natural sense estructura arquitectònica, sense ús tradicional associat i, per tant, sense interès administratiu que motivés la seva inscripció en documents. La seva identificació i valoració són modernes, vinculades a l'estudi científic de l'Estany a partir del segle XX, quan la recerca hidrogeològica va posar de manifest la presència de sulfurhídric (H'S) i les comunitats bacterianes que en depenen. A partir d'aquests estudis, el brollador va començar a aparèixer en inventaris contemporanis, publicacions de recerca i, finalment, en la senyalització interpretativa instal·lada pel Consorci de l'Estany i l'Ajuntament de Porqueres. És, doncs, un element sense història escrita antiga, però amb un interès científic i ambiental creixent dins la gestió moderna del paisatge de l'Estany.

Aquest brollador va ser arranjat i senyalitzat entre els anys 2008 i 2012, coincidint amb la primera gran campanya de divulgació ambiental impulsada pel Consorci de l'Estany. En aquest període es van instal·lar els panells interpretatius i es va construir la passera de fusta que facilita l'accés i la observació del punt. Els inventaris hidrogeològics moderns el comencen a citar a partir de la dècada de 2010, moment en què el brollador queda plenament integrat en la xarxa d'itineraris i elements d'interès natural de l'Estany.

Recull de dades:
- Consorci de l'Estany: panell Brollador sulfurós de Porqueres (2008'2012).
- Abellán, J. A.: inventaris i divulgació hidrogeològica (2010'2020).
- Ajuntament de Porqueres: informació territorial i ambiental.